Jo ja estic cagat!!! Només queden 5 setmanes per l'examen i tinc la sensació que aquest any no he estudiat prou, i no tinc temps de repassar tot el temari!!
Jo al Kareoke cantaré "Explota mi corazón" de Raffaella Carrà!!!
No creguis. Ara tens una avantatge molt gran respecte l'any passat; ja saps què és córrer una marató. A més la marató de Barcelona segur que és molt millor que la d'Empúries. Encara queden 5 setmanes i si les aprofites pots arribar bé.
Un altre cop igual,que si no arribo a temps,que si vols fer un duo amb mi. A veure ,si ara tothom te com objectiu de la temporada,cantar al karaoke del proper criterium!!! Doncs jo estic més confiat que mai,que el proper criterium tindreu un amic "espectador" de la gran cantata.
No vagis tant de sobrat,a veure si hauràs de cantar de Peret... L'altre dia el vaig veure al programa de La Trinca i no t'hauries de posar perruca!!!!!
Feia dies que no entrava al blog i veig que les coses continuen igual. El Lluís cagant per tots costats, el Jaume avisant de que com a corista te futur, i el Sr. Flores, com sempre, com una moto!
Com m'agrada veure que tot continua al seu lloc!
Va caganers, coristes i motoristes, que encara ens queden dies per trobar les sensacions positives per afrontar la marató... i ho dic jo que encara no m'he inscrit!!!
Doncs precissament des d'ahir estic amb cagarrines....
A corredors.cat ja he comentat que aquest famós test de Gavela no m'agrada. Potser que sigui fiable per corredors de 4 hores, però per sota de 3 hores crec que és massa bèstia. Personalment fer 2 x 6000, el primer a ritme marató i el segon a sac, és un entrenament que em deixaria fet pols.I fer-ho tan sols 10 dies abans de la marató. com que no. No cal estar tan obsessionat pel ritme marató. Després resulta que fa vent o molta calor, i com que el test diu que puc fer la marató a 4'05'' haig de sortir a 4'05'' tant sí com no. El que s'ha de fer és saber conèixer les teves pròpies sensacions i córrer de forma prudent, de menys a més. Totes les vegades que m'he fotut una hòstia en una marató, ja veia a la primera mitja que el ritme que portava no era el correcte. En una mitja marató pot sonar la flauta, a la marató mai.
18 dies 6 hores 45 minuts!!!! He entrat a la web i posava que només faltava aquest temps pel tret de sortida... He mirat el mapa del recorregut i el cor m'ha fet uns quants vots!!! He anat recordant els km. de l'any passat... i ja m'he cansat!!!!
Ja ho tenim aquí!!! Ja era hora!!! Ho estic esperant des de fa temps!!!
Doncs no l'havia llegit, però ja us havia avançat que la setmana passada era la més dura. Ara ja tenim baixada i la setmana vinent, ja podeu estar ben descansat que arriben els asteriscs !!!!
Míster, al Sergi, que té parenta recent, més que posar-li asteriscs potser que els hi treguis... Som els que ja portem una pila d'anys amb la mateixa parenta els que necessitem els asterics. I ni així!
Bé xiquets, això ja està aquí...casi. Després d'un parell d'ensurts (refredat a Granollers i vacances a Madeira d'on vaig marxar 4 dies abans de la tragèdia) aniré a per les 2h45'. Això sí, al 15 serà el meu cos el que em dirà si cal aguantar o afruixar. Des del 2001 que no faig una marató...això és casi un debut...
Que la salut ens acompanyi a tots aquesta setmana!
Jaume, ja la tinc. Qui més hi ha a 2h45'? Comptar amb una llebra de luxe és un ídem. Curiosament estic emocionat però sense por. Escoltarem el cos i a veure... Tinc gaaaaaaaaaaaaaaaaaneeeeeeeeeess!! On és la recollida de dorsals? A quina hora us hi passareu?
El Pep i l'Eulogio volen sortir per passar la mitja a 1h23'.
M'agradaria passar a recollir el pitrall el divendres però no tinc clar que hi pugui. Sinó passaria el dissabte. Si vens dissabte pots venir a casa a dinar i xerrar una mica.
Ahir al matí quan vaig sortir a entrenar, al voltatnt de les 08:15 hores, per l’Avinguda de Roma, enfront l’estació de Sants, vaig veure que venien dues motos de la Guardia urbana amb les llums enceses. Tot just al darrera, un cotxe de TV3 filmant alguna cosa ... i aquella cosa rara que anava al darrera, era per dir-ho d’alguna forma, un tractor on estava en Bep Sole indicant el recorregut de la marató i senyalitzant la famosa línia blava. Per el rastre que van deixar, aquest any és una línia fina i discontinua. Per tancar la comitiva, anava un camió, que imagino que duia més tinta i estris per si de cas ...
A veure si veiem aquestes imatges per “la nostra” en algun reportatge d’aquesta setmana.
Fins aviat i que ens vagi molt bé a tots diumenge !!
Amb una mica de retard...merci Jaume per l´explicació dels 6mils.
Aquesta setmana ja torno a estar per feina...amb les mires posades a Montornès. Però ja t´avisaré quan cregui que puc posar-me a les teves ordres de nou.
Diumenge baixaré a BCN a donar-vos el meu alè...i fins i tot escridasar-vos i animar-vos tot el que pugui...a més aprofitaré per baixar "de curt" i fer algún quilòmetre acompanyant-vos a algú en la segona meitat de la Marató.
Molts ànims a tots i ull als asterisc!!!!! que no són negociables...són obligatoris ;-)
En Jaume i en Toni que han anat gairebé plegats exepte al final i amb llebres de luxe. En Lluís que juntament amn el Pep i l´Eulogio anàven en un grup bastant nombròs, i que anàven a molt bon ritme. Una mica més enrera, en Quim amb la seva serenitat i concentració habitual. Després plegats en Sergi i l´Oriol, fent tasca d´equip, encara que després s´ha separat. Els Alberts, tan en Domènech com en Tatjé que la primera vegada que els he vist portàven un somriure d´orella a orella...també he vist en JuanMa a Portal de l´Àngel.
No sé si estareu contents pel que fa a la vostre Marató d´avui però la veritat que vist desde fora us he de felicitar.
A més crec que la d´avui ha estat la Marató més ràpida del país amb un guanyador en 2h07' i un total de 6 corredors per sota de 2h10'.
Espectacular, avui se´m anaven les cames darerra vostre cada vegada que us animava.
Espero que en feu 5 cèntims aviat, Enhorabona a tots.
Hola a tothóm!!, sembla ser que començaré jo Felip. Avans de rés, no m'agradaría deixar de dir el següent comentari, he fet, Paris,Berlín,Rotterdam,Donosti,Benidorm,Ampurias, Valencia i Barcelona i puc dir, que fins ara, com aquesta marató NINGUNA!!! i ho dic totalment convençut!! no sé com han estat les edicions anteriors, però aquesta marató de Barna 2010, per mí ha estat, ha sigut la millor marató per recorregut, organizaciò i ambient!! fins i tot per temperatura.
Ara, la meva carrera, l'ideia inicial era 4'40 fins el final... i fins el km 25 tot molt bé, però tot seguit de repent, dolors musculars a les dues cames i a la planta del peu dret(ja la portava xunga als entrenaments)i al 26 l'hi vaig dir al Albert T. que la meva marató, había tocat fí.
Vaig pensar en retirarme, per que hi faltavem mols kms, fins el final!!però... em vaig dir... no baixarás de 3h17', sufrirás a partir d'ara...però quina marató més guapa!!! vols deixar-la pasar??? vinga!!! després de 2 mesos d'entrenament, un any passat desmotivat...si no trobas resultat, qué??, intenta 3h30'crec que la marató, l'ambient... val la pena, no plegar...
Bé, després del petiment 3h39' però molt satisfet!!
Vaig saludar :
Pucu Albert T. Quim I també vaig veura en Sergi, Felip.
Felicitacions per tothóm, tan sols per haber-ho intentat!!!!!
Avui m´ha costat explicar als companys de feina i a molts amics perque no estic content tot i haver fet 2.58.15, als 42 anys, igualant la meva millor marca.
Aquest cop em trobava molt bé, havia entrenat a tope i fent marca en mitja a granollers (1,19.37) . Molta gent em deia que fent 1h19 en mitja havia de buscar apropar-me a 2h52. Per no arriscar, surt a fer 2h56, pensava. Passo la mitja en 1h28, molt fàcil. Per si de cas, decideixo afluixar i em dedico a passejar fins el km 28, xerrant amb altres corredors. Aixo va bé, penso, ja apretarás al final per recuperar el que ara perdis… Però torno a dubtar de mi mateix quan al km 32 tinc lleus molesties al besso esquerra. Fins llavors no havia begut res de beguda isotonica, només aigua. Començo a pensar que aixo pot ser el problema, i a partir del 35 em prenc el gel que portava. Pero ja dubto de mi mateix i noto que perdo forçes poc a poc. A plaça Catalunya m´arriba el mur (km 37). El avituallament de correcats m ajuda , pero ja vaig clavat. El ritme es de 4’40… Adeu al 2.56, penso. Tranquil, aguanta que queda poc. Els darrers tres kilometres, un suplici. Ganes enormes de parar. Al c/sepulveda intento caminar, pero darrera meu, un amic corredor que haviem anat junts tota la cursa (el joan bru, de km0) em fot un crit i no em deix parar. Continuo com puc, el darrer km el faig amb el cor. No vull mirar el rellotge, sé que soc sub3h un altre cop. Arribo molt cascat a la meta, trigo 1 minut en mirar el rellotge: 2.58.15, exactament la marca que tenia. Curiós destí.
Companys angaues, Prometo que quan torni a bcn fare la cronica corresponent al bloc, pero entretant, permeteu-me combatre l'aburriment, el mal de cames i la febrada que m'esta pujant sitiat des de l' Aeroport de Barajas, sense ni idea de si poder volar ni quan.
Arribo al dia D sense ni tota la motivacio ni la confianÇa necessaries, cansat d'un viatge a Londres pero amb una decisio clau presa. Sortiria a 4.30 i per tant, no sortiriem (per primer cop) plegats amb l' inseparable amic Albert. No va ser facil, m'acompanya a la perfeccio moral i atleticament i de fet, els objectius no eren tan diferents (5/6 segons el km) pero jo aquest any podia arriscar un xic mes i ell havia d'assegurar. El pla B es clar, si no puc anar amb en Sergi i els corredors.cat a 4.30 em deixo anar, l'espero i busco si mes no fer marca (sobre 3.13/3.14). En qualsevol cas, cal evitar una petada monumental, el pla C doncs es acabar dignament si fallen A i B. Decideixo sortir amb en Sergi i vagi per endavant que li estic enormement agrait perque anar en grupeto, si mes no fins al 10 aprox, em va anar molt be. I em sap molt de greu que a partir del 30 no podessim seguir plegats, tant per ell que s'ho mereix com per mi mateix... Sergi, ets un tio collonut i un atleta exemplar per la passio i respecte que hi poses, ja veuras com el 3.10 (i mes) el reventaras (quan vinguis els dimecres a l'uni es clar!!).
En aquesta estona inicial constato que dins el grup hi ha dos faccions, els que diuen que van a 3.10 pero que (secretament) volen fer menys i els que diuen anar a 3.10 pero amb el cul pret pensant que es un objectiu molt ambicios i potser quelcom mes similar al pla B ja esta prou be (en sergi i jo som d'aquest segon grup crec). El tema es converteix en un fartlek entre crits que no em mola gens i poso el pilot automatic al carrer Tarragona, no sense despedir-me de'n Sergi amb un tira tira ja a la Gran Via. Poc despres l'atrapo i fem turisme plegats, ell, jo i tots els seus fans.
Com he dit aquesta marxa creuer a duo funciona perfecte fins a Prim on hi ha un conato de divorci, a la Diagonal de pujada, de nou plegats, i a la Diagonal de baixada, a partir d'on ja anem definitivament per lliure. Alla suposadament espera un amic que ens ha d'acompanyar 10 km (desde torre agbar) pero no apareix. Aixo i el pes dels km fa que passi 2/3 km mentalment de molts dubtes. Em salva una cosa. La meva dona i els meus tres fills aquest any han anat directes a Arc de Triomf. No m'han vist abans com l'any passat i no els puc fallar. Hi arribo molt just, els crido, els veig, m'emociono i apreto les dents. Nomes cal patir fins a PlaÇa Catalunya, despres fins a Paral.lel la gent et porta. Pujo la ronda, queden tres km i comenÇo a veure que puc estar a prop dels 3.10. Conservo la calma, nomes pujare el ritme quan vegi a sepulveda si realment pucn no la kaguessim ara!. Ja vaig molt just i no goso canviar fins al 41. Apreto una mica, veig que sub 3.10 no pero potser si sub 3.11 i torno a canviar a falta de 300m, ja amb la tranquilitat de que no corro cap risc, que ja hi soc, que m'ho mereixo. Finalment mana el xip i em donen 3.11.02... Alegria, satisfaccio, orgull i comencen els if if if que diuen els anglesos.. I si hagues fet aixo i si hagues fet allo??? Aixo no ho sap ningu. El que si se es que sense els meus amics d'entrenament, els anims dels que ereu al public, la meva familia, la del domenech i el Mister, sempre tan benevolent, no me n'hauria sortit!
I l'any que ve???? Doncs dependra de mi, de nosaltres, i de moltes coses que no controlem, aixi es la via, aixi es la Marato.
I a veure si puc agafar un avio collons que porto tres hores aqui i ja no se com posar les cames (o son cactus???)
Se'm fa difícil de valorar la meva marató de diumenge. El temps final és dolent ja que considero que hauria hagut de fer un parell de minuts menys, però per altra banda estic molt satisfet perquè feia molt de temps que no tenia la sensació d'acabar tan bé una marató. De fet és la primera vegada que corro en "negative split" com diuen els anglesos. Volia sortir molt prudent i així ho vaig fer però haig de reconèixer que vaig passar un moment molt crític tot just passar la mitja. Quan vaig veure 1h18' i que m'agafava la punxada "flato" vaig estar a punt d'abandonar. Sort que no ho vaig fer perquè després em vaig recuperar i gràcies al Javi Ramírez no vam patir el mur en cap moment. En general és una de les maratons on veig que la gent va córrer de la forma més constant i segur que la climatologia deuria influir una mica. A Barcelona sol fer calor a la segona part i això es nota. Moltes felcitats a tots els que vau fer marca i també els qui no la vau fer, perquè tots vam acabar la marató d'una manera molt digna.
Es evident que el trajecte genera moltes sensacions i vivències. Amics, alegries, esforç, patiment, decepció, lluita, entrenaments, i més esforç, i més alegries...
La veritat es que diumenge el meu objectiu era acabar, portava dos anys sense poder-ho fer i no aconseguir-ho aquest any hagués suposat molts dubtes, potser masses.
Vaig començar molt tranquil, l'objectiu no m'exigia, però a mesura que anaven passant els km potser em vaig animar una mica massa. Vaig passar la mitja amb 1.36.30, tenia aprop baixar de 3.15, sobretot perquè anava molt lleuger, molt alegre, desfruitant molt, cares conegudes, la família al meu costat, tot semblava encaixar, però com li va passar a en Quim la cosa al km37 de sobte es va començar a enfosquir... però vaig arribar, que en definitiva era l'objectiu!
La veritat es que llegint la crònica d'en Quim m'ha semblat reviure la meva. Ànims Quim, l'any vinent ens tocarà a nosaltres entrar amb un somriure.
Treure conclusions després de fer 42.195km es complicat, passat uns dies puc dir que estic content, sobretot perquè m'entres vaig estar "viu", vaig disfrutar molt la marató, molt de l'ambient, de la gent... vaig ser feliç, i va demostrar-me que disfruto fent maratons, i que l'any vinent més!
Felicitar a tots els angaues per acabar, primer i gran objectiu. Peró deixeu que feliciti molt especialment al Sr. Barrachina, quina marató cabronàs!, t'ho mereixes, vas arriscar, vas lluitar, i vas fer una gran marca. A l'Albert que consolida el sub3.30h i que l'any vinent baixarà de 3.20, segur! i al koldo-caganer-cunyat que va fotre una marató de collons, per emmarcar!
També agrair al Felip que va estar animant durant tot el recorregut, però que l'any vinent ja no el volem veure més per les aceres, l'any vinent de curt i per l'asfalt!!!
I com sempre, Jaume mil gràcies per aguantar-nos, per aconsellar-nos, per animar-nos i per fer que tot això sigui possible!!!
He posat la foto del moment de l'arribada de la majoria d'Angaues. Malauradament no he pogut trobarla de tots però quasi bé.
De tots el que té més estil és el Sergi. Amb la seva alçada i aixecant els braços li haurem de donar el premi a la compostura al sopar del Critèrium. El premi al moment tendre, sens dubte, a l'Albert Tatjé arribant com un campió amb el seu fill !
El Toni i un servidor no vam voler guanyar al premi a la més gran mariconada i no vam entrar de la maneta, quan ho haguéssim pogut fer perfectament. Però com l'elegància, la compostura no s'ha de perdre mai.
Quan al mes de juny, en el sopar del Criterium de Granollers vaig apostar per les 3h20 a la Marató, pensava que era una aposta perfectament assumible entrenant una mica més del que ho havia fet l’any passat per fer 3h26. Però enguany no he entrenat més que el passat i, per tant, sabia que no estava per fer aquest temps però si per repetir el temps de l’any passat. L’objectiu era, doncs, consolidar el sub 3h30. La tàctica de cursa era sortir a un ritme cómode, que jo ja suposava que era per sota de 5’/km però no sabia si seria 4’55 o 4’45.
Surto ràpid i amb la inèrcia de la gent passo el primer km en 4’49. La petita pujada del carrer de Sants ajuda a regular una mica el ritme. Vaig fent amb comoditat, sabent que estem en la part de més pujada de tot el recorregut. Pel km.5 passo en 24:15. Em trobo bé. Els propers cinc kms són de descens i vull aprofitar per recuperar una miqueta de temps. Així ho faig. El següent parcial és de 23:33. Poc després del km 10 em prenc la primera ampolleta de Quinton.
Tornem a passar per la Plaça d’Espanya. Impressionant la gentada. Un passadís humà. Agafem la Gran Via i en un arbre faig la única parada tècnica per orinar. Això i la pujada del Passeig de Gràcia fa que el parcial del km 15 sigui una mica pitjor, 24:30. Al començar Passeig de Gràcia els crits d’ànim de Felip i familia. Moltes gràcies company! Una mica abans del km 15 em comencen les molèsties gàstriques. Tinc com una nosa a l’esòfag i a la boca de l’estomac. M’enganxo a un grupet del C.A.Berga que no deixaré anar gairebé fins a l’arribada. Marquen molt bé el ritme i de tant en tant expliquen algun acudit. El parcial del km 20 torna a ser bo, 23:50. Segona ampolleta de Quinton. A la Meridina em distrec animant als coneguts amb els que em creuo. Em preocupen l’Oriol i el Sergi que els veig uns metres despenjats de la barqueta de les 3h10. Mitja marató en 1:41:22
Les molèsties gàstriques van en augment i ja veig que tornaré a patir de nàusees com a la MM i a les darreres maratons. Decideixo baixar una mica més el ritme a veure si així se’m passen. El parcial del km 25 és de 24:09. Enfilem la Diagonal d’anada i tornada. Redueixo encara una mica més el ritme. Em poso gairebé a 5’/km. El parcial del 30 és de 24:44. Dubto de si seré capaç de mantenir aquell ritme fins a l’arribada. Em concentro en aquell ritme i en anar passant kms. Tinc les primeres nàusees fortes. No m’aturo. Després de les nàusees estic una estona en que em trobo millor.
La ronda litoral la supero bastant bé. Em prenc la tercera ampolleta de Quinton. En cap moment prenc Powerade. Només aigua i Quinton. Els del C.A.Berga se me’n van uns quants metres. Passem per darrera del zoo, el punt on l’any passat va morir fulminat un corredor irlandés. En el lloc exacte hi ha flors, una bandera irlandesa i música irlandesa. Miro al cel i llanço un petó. Estic passant els meus pitjors moments. M’anima, però, veure que en el pacial del km 35 (24:44) continuo a un ritme per sota de 5’/km. A l’alçada de la Ciutadella, com si Colleen Dune em vulgués agrair haver-me recordat d’ell moments abans, apareix en Mike com un àngel de la guarda. Pels que no el conegueu, és el típic paio una mica xuleta però que per animar-te en situacions així és únic. Em sap motivar i em sap esperonar. M’animo. Molt a poc a poc, m’obliga a augmentar el ritme. Em fa allargar la gambada i em fa moure els braços. M’estic recuperant. Estem avançant a força gent. Començo a volar.
A Urquinaona hi ha la Sònia i els nens. Vaig tant ràpid que gairebé ni els veig. Deixo de tenir nausees. Em trobo molt fort. La baixada de Portal de l’Àngel, espectacular. Passo per l’avituallament dels Correcats com una bala. Vaig mirant a banda i banda per identificar a la gent que m’anima. Em sap greu no poder-me aturar per abraçar-los a tots. Plaça Sant Jaume, carrer Ferran. Fantàstic. Li dono les gràcies al Mike. Li dic que li dec una cervessa, que m’ha salvat. Estic eufòric. Rambles avall trobem al Miquel caminant. Intenta seguir-nos. Reduïm el ritme per esperar-lo a veure si s’enganxa a nosaltres. Ho fa durant uns metres, però no pot. Em diu que no l’esperi i que tiri endavant. Li dic al Mike que es quedi amb el Miquel que ho necessita més que jo.
Segueixo endavant. El parcial del km 40 ha millorat respecte als anteriors, 24:24. La pujada de Parallel, Rda Sant Antoni i Sepúlveda la supero amb facilitat tot i que reduïnt una mica el ritme per efectes de la mica de desnivell. Arribo a Plaça Espanya on hi ha la familia i, de cop, una forta arcada que ara gairebé m’obliga a aturar-me. Però no. El Roger ve cap a mi per fer els últims 200 mts. Estic fort. Veig al fons el crono. Milloraré el meu temps de l’any passat. Apreto una mica per intentar baixar de les 3h25. Animo al Roger a que corri més. Finalment, però, ens manquen 10 segons per baixar de 3h25. Entrem, com en les últimes maratons, agafats de la ma. Últim parcial de 11:04. Temps final, 3:25:09, 1 minut i 27 segons menys que la meva millor marca de l’any passat.
Estic satisfet. Del temps final i de com he gestionat la marató. Les últimes maratons que he disputat les he sabut gestionar molt bé, regulant el ritme segons les circumstàncies per no fer punxades espectaculars. La conclusió a la que he arribat, però, és que amb el meu entrenament habitual (52 kms/setmana en 16 setmanes) he arribat bastant al meu límit. Si vull millorar més la meva marca haig d’entrenar més del que ho faig.
Abans de res dir que estic més que content i satisfet del resultat que vaig obtenir a la marató el diumenge passat. És el meu segon millor registre en marató, prou motiu per estar orgullós d’un mateix.
Tanmateix, porto pensant al llarg d’aquests dos dies posteriors a la mateixa, els motius per no haver pogut millorar el meu registre de l’any passat. Intento buscar els motius, i els puc resumir en els dos punts següents:
· Quilometratge. Potser el mateixos o molt semblants, però les jornades de sèries una mica pitjors de ritmes i sensacions, en canvi les jornades de tirades llargues, els ritmes superiors amb millors sensacions. En aquest darrer aspecte, doncs ha estat gràcies a fer-ho conjuntament amb amics i companys, cosa que repetiré en properes preparacions per maratons.
· Malgrat anar ben preparat a la marató i buscar un objectiu més ambiciós, haig de reconèixer que no les tenia totes, i sabia que si algú podia fallar, aquell seria jo. Evidentment això no es diu, son pensaments interns que tinc dins meu. Per tant, el cap no el tenia prou preparat per afrontar la marató amb garanties d’èxit total.
El diumenge em llevo seguint la meva rutina que m’agrada fer el dia de la marató. O sigui, una dutxa i un esmorzar a base de plàtan, una barra de cereals amb mel, un iogurt i un kiwi.
Poc després a vestir-se ja de corredor amb el xandall per sobre. Així, segur que no em deixo res. Fins i tot decideixo estrenar mitjons, cosa que no s’ha de fer, però el gust de posar-te uns mitjons nous, després ja desapareix. La vaselina als peus, l’entrecuix i les tiretes als mugrons, ja són un clàssic de qualsevol participant a la marató.
Surto de casa, i els mp3 a les orelles per escoltar la música que em motiva més abans de les curses (Safri-Duo sempre ha de sonar). Vaig tot xino-xano fins a la Pl. Espanya per trobar-me amb amics i prendre un cafè. Encara et trobes a gent jove i no tant jove per el carrer que jo em pregunto que fan allí aquelles hores, i ells es deuen preguntar que faig jo vestit amb xandall d’esport aquelles hores de la matinada.
Poc després ja em trobo amb l’Abert T, Quim, Núria, encara que el míster Jaume no arriba, al igual que tampoc l’Albert D i l’Oriol. Anem a fer les fotos amb els amics correcats, decideixo anar al guarda-roba per no perdre temps, i quan abans estigui preparat per sortir, millor. A més ja vaig amb els companys que tenen intenció de fer el mateix objectiu.
Una vegada al meu calaix de sortida amb la resta de companys veig l’Oriol. Li dic que una vegada es doni la sortida, s’uneixi al grup. Així ho fa.
Comencem a treure els nervis previs de sobre. La primera part de la marató, tot és fàcil, senzill, intento anar per feina ben concentrat. Al veure coneguts, els saludo però no deixo de pensar en el que estic fent.
El recorregut actual de la marató de BCN és molt gratificant al transcórrer per els llocs més emblemàtics de la ciutat, on aquest any com a novetat hi ha la Laura i el meu pare que m’esperen en un punt del recorregut. Tot fent camí arribem a la mitja marató amb les sensacions esperades a les cames, assolint un registre molt proper a 1:35.
Uns pocs quilòmetres després, sense adonar-me gaire, veig que començo a fer la goma.
Gràcies a l’Oriol, m’espavilo una mica perquè sinó perdré el meu estimat company.
Recordo la Diagonal de pujada que la família del Albert D. que ens anima en fervor, amb patinet inclòs en un dels seus fills. Quina alegria i forma de fer-ho !! Poc després girem per la torre Agbar, i sense dir-lí res, l’Oriol el vaig perdent de vista amb la resta de participants. Em pregunto a mi mateix que em passa, i la resposta és ben clara: Sergi, vas bé, però si segueixes el ritme del Oriol, pots tenir uns quilòmetres infernals al final que recordaràs molt de temps. Així que decideixo afluixar una mica el meu pas i ja sóc conscient de que el ritme que porto no és per anar a trobar la marca de 3 hores i 10 minuts. És trist, però abans d’arribar a on es decideix la marató, jo ja he perdut la batalla.
Mentre un segueix menjant-se el tarro, escolto un crit del Albert T., cosa que es d’agrair i em pregunto com m’haurà vist?
Arriba el famosos quilòmetres on hi ha el mur. Per sort, crec que l’esquivo bastant bé, recordo les rampes de l’anterior edició que em van venir per la zona litoral, i no apareixen per enlloc. Potser això em fa agafar amb més confiança la part final de la marató, però hi ha una taca negre que no ho havia de haver permès. Tot just abans d’arribar al Arc de Triomf, hi ha un avituallament líquid molt gran. Allí paro, agafo un got, i el bec com si estigués de tapes a la Barceloneta. Me’n empanadeixo una mica de fer-ho, i de seguida intento gaudir una vegada de la bogeria dels animadors que et trobes a banda i banda del recorregut des de l’Arc de Triomf, on recordo escoltar els crits del Felip i la Meritxell (com t’he trobat a faltar !!!) fins arribar a la Pl. de la Catedral.
Ara sols resta passar una mala estona solitària per les Drassanes, Paral·lel i Sant Pau, perquè fer el carrer Sepúlveda, carrer més llarg de BCN, i arribar a Pl. Espanya per encarar els darrer metres de glòria, tothom ho sap fer, i més amb l’ambient que hi ha.
Total 3:14:32, que en aquells moments no els valoro com es mereix, doncs molts quilòmetres abans ja havia perdut la batalla del dia 7 de març. Llàstima, però Sergi no et rendeixis encara. Veritat que ho tornaràs a intentar?
Sergi, no ho dubtis, l'any vinent tornarem i en el camí farem tirades llargues conjuntes, matinades a les aigües, esmorzars de nadal, i a principis de març gaudirem de la gran festa de la marató, però sense oblidar tot el que em viscut durant el trajecte!
"Els Angaua JAumets van ser el centre del món, ...i quin és el secret? es preguntava tothom"
Personalment, estic molt content de la cursa. Sortint molt endarrera i tranquilament agafant el ritme. Sempre constant, i gracies als consells d'en Pep no em vaig atabalar. La mitja, perfecte: 1h22! Semrpre hi ha moments de dubtes (durant tanta estona es normal que pujis i baixis...). Aquests van venir cap al 31-32... però va ser un ensurt i realment em vaig sentir bastant bé al final. No vaig fer el "negative split", com en jaume i en toni, però gairebé! 1h22 i pico la segona mitja!
En definitiva, satisfet i content tant de la marca, com de l'estat en que vaig acabar, com de la companyia que vaig tenir durant a cursa, com pels amics que em van animar cada 2 per 3!!
...i ara què? a pensar en la del 2011?? uuffff...
Per cert, tot i la marca personal... em sembla que em toca cantaaar!!!!
41 comentaris:
Jo ja estic cagat!!!
Només queden 5 setmanes per l'examen i tinc la sensació que aquest any no he estudiat prou, i no tinc temps de repassar tot el temari!!
Jo al Kareoke cantaré "Explota mi corazón" de Raffaella Carrà!!!
Vols fer un duo ?
No creguis. Ara tens una avantatge molt gran respecte l'any passat; ja saps què és córrer una marató. A més la marató de Barcelona segur que és molt millor que la d'Empúries. Encara queden 5 setmanes i si les aprofites pots arribar bé.
Un altre cop igual,que si no arribo a temps,que si vols fer un duo amb mi.
A veure ,si ara tothom te com objectiu de la temporada,cantar al karaoke del proper criterium!!!
Doncs jo estic més confiat que mai,que el proper criterium tindreu un amic "espectador" de la gran cantata.
No vagis tant de sobrat,a veure si hauràs de cantar de Peret... L'altre dia el vaig veure al programa de La Trinca i no t'hauries de posar perruca!!!!!
Jo encara no sé si pujaré dalt l'escenari, però intentaré no haver de fer-ho.
Això sí, hauré de treballar de valent aquestes setmanes per poder comprar un bon seient al Servicaixa.
Fins aviat,
Feia dies que no entrava al blog i veig que les coses continuen igual. El Lluís cagant per tots costats, el Jaume avisant de que com a corista te futur, i el Sr. Flores, com sempre, com una moto!
Com m'agrada veure que tot continua al seu lloc!
Va caganers, coristes i motoristes, que encara ens queden dies per trobar les sensacions positives per afrontar la marató... i ho dic jo que encara no m'he inscrit!!!
Ens veiem per Granollers!!!
Després del bon resultat a la mitja de Granollers, espero rematar la feina a la marató de Barcelona.
De totes maneres, crec que ja m'he guanyat el fet de no haver de cantar; com a molt puc fer de "cor" a algú altre.
Hola nois,
Com porteu les darreres setmanes? Moltes cagarrines?
Ja veureu com ho fareu molt bé, ja que la feina l´heu feta. I només us falta el tret de sortida per poder treure els nervis de sobre.
Ara que s´acosten les setmanes finals, sempre surten Tests per veure el estat de forma de cadascún. Algú ha fet el conegut test dels 2 x 6000?
És fiable? Que en penseu? Algú sap com va?
S´ha de fer el primer 6mil a ritme previst de Marató i el segón a tope?
Fins aviat cracks.
Doncs precissament des d'ahir estic amb cagarrines....
A corredors.cat ja he comentat que aquest famós test de Gavela no m'agrada. Potser que sigui fiable per corredors de 4 hores, però per sota de 3 hores crec que és massa bèstia. Personalment fer 2 x 6000, el primer a ritme marató i el segon a sac, és un entrenament que em deixaria fet pols.I fer-ho tan sols 10 dies abans de la marató. com que no.
No cal estar tan obsessionat pel ritme marató. Després resulta que fa vent o molta calor, i com que el test diu que puc fer la marató a 4'05'' haig de sortir a 4'05'' tant sí com no. El que s'ha de fer és saber conèixer les teves pròpies sensacions i córrer de forma prudent, de menys a més. Totes les vegades que m'he fotut una hòstia en una marató, ja veia a la primera mitja que el ritme que portava no era el correcte.
En una mitja marató pot sonar la flauta, a la marató mai.
18 dies 6 hores 45 minuts!!!!
He entrat a la web i posava que només faltava aquest temps pel tret de sortida...
He mirat el mapa del recorregut i el cor m'ha fet uns quants vots!!!
He anat recordant els km. de l'any passat... i ja m'he cansat!!!!
Ja ho tenim aquí!!!
Ja era hora!!!
Ho estic esperant des de fa temps!!!
PER FI EL MISTER ENS POSARÀ ELS ASTERISCS!!!
Ja tenia ganes d'arribar aquest punt. Més que res per baixar de volum de quilòmetres ...
Espero que el míster llegeixi aquest comentari abans de posar l'entrenament setmanal.
Lluís, ja resta menys, i segur que hem de complir amb la parenta.
Fins aviat,
Sergi,
Doncs no l'havia llegit, però ja us havia avançat que la setmana passada era la més dura. Ara ja tenim baixada i la setmana vinent, ja podeu estar ben descansat que arriben els asteriscs !!!!
Míster,
al Sergi, que té parenta recent, més que posar-li asteriscs potser que els hi treguis...
Som els que ja portem una pila d'anys amb la mateixa parenta els que necessitem els asterics. I ni així!
Salut!
Bé xiquets, això ja està aquí...casi. Després d'un parell d'ensurts (refredat a Granollers i vacances a Madeira d'on vaig marxar 4 dies abans de la tragèdia) aniré a per les 2h45'. Això sí, al 15 serà el meu cos el que em dirà si cal aguantar o afruixar.
Des del 2001 que no faig una marató...això és casi un debut...
Que la salut ens acompanyi a tots aquesta setmana!
Ferran,
És que on vas arrases !!!!
Podeu fer un bon grupet d'angaues a 2h45'.
Ja tens l'equipació ?
Ara sí que ja està tot fet; només esperar, en el meu cas, que el dolor al turmell desapareixi i que no agafi cap virus punyeter.
Jaume, ja la tinc. Qui més hi ha a 2h45'?
Comptar amb una llebra de luxe és un ídem.
Curiosament estic emocionat però sense por. Escoltarem el cos i a veure...
Tinc gaaaaaaaaaaaaaaaaaneeeeeeeeeess!!
On és la recollida de dorsals? A quina hora us hi passareu?
Salut, salut i salut!!
Ferran,
El Pep i l'Eulogio volen sortir per passar la mitja a 1h23'.
M'agradaria passar a recollir el pitrall el divendres però no tinc clar que hi pugui. Sinó passaria el dissabte. Si vens dissabte pots venir a casa a dinar i xerrar una mica.
Ahir al matí quan vaig sortir a entrenar, al voltatnt de les 08:15 hores, per l’Avinguda de Roma, enfront l’estació de Sants, vaig veure que venien dues motos de la Guardia urbana amb les llums enceses. Tot just al darrera, un cotxe de TV3 filmant alguna cosa ... i aquella cosa rara que anava al darrera, era per dir-ho d’alguna forma, un tractor on estava en Bep Sole indicant el recorregut de la marató i senyalitzant la famosa línia blava. Per el rastre que van deixar, aquest any és una línia fina i discontinua. Per tancar la comitiva, anava un camió, que imagino que duia més tinta i estris per si de cas ...
A veure si veiem aquestes imatges per “la nostra” en algun reportatge d’aquesta setmana.
Fins aviat i que ens vagi molt bé a tots diumenge !!
Amb una mica de retard...merci Jaume per l´explicació dels 6mils.
Aquesta setmana ja torno a estar per feina...amb les mires posades a Montornès. Però ja t´avisaré quan cregui que puc posar-me a les teves ordres de nou.
Diumenge baixaré a BCN a donar-vos el meu alè...i fins i tot escridasar-vos i animar-vos tot el que pugui...a més aprofitaré per baixar "de curt" i fer algún quilòmetre acompanyant-vos a algú en la segona meitat de la Marató.
Molts ànims a tots i ull als asterisc!!!!! que no són negociables...són obligatoris ;-)
Fins diumenge cracks.
Veig que esteu o bé tant acollonidos o bé fent * per un tub, que no passeu pel Bloc !!!!
Suposo que és lo típic que diuen, de no pensar en la Marató...que us fa no passar per aquí.
Només volis sesitjar-vos molta sort de cara a Diumenge!!!!!
Ànims i penseu que la feina ja la teniu feta i a les cames !!!!!
Molta Sort Campions.
Gràcies Felip!
T'espero al 21 per a que m'acompanyis fins el 42 !
Bé, sort a tothóm per demá!!!
Fins demá.
Ok Jaume,
Dona´m 1 any i a la Marató de BCN del 2011 t´acompanyo els darrers 21Qm.
Aquest any encara que m´agradaria poder acompanyar al Mister, està clar que no sóc capça de fer-ho.
Molta sort demà a tots cracks!!!
Companys, molt sort a tothom!
Ens veiem a les 7.45 per la foto!
Companys, molt sort a tothom!
Ens veiem a les 7.45 per la foto!
Impressionant, quina colla de cracks!!!
En Jaume i en Toni que han anat gairebé plegats exepte al final i amb llebres de luxe. En Lluís que juntament amn el Pep i l´Eulogio anàven en un grup bastant nombròs, i que anàven a molt bon ritme.
Una mica més enrera, en Quim amb la seva serenitat i concentració habitual. Després plegats en Sergi i l´Oriol, fent tasca d´equip, encara que després s´ha separat.
Els Alberts, tan en Domènech com en Tatjé que la primera vegada que els he vist portàven un somriure d´orella a orella...també he vist en JuanMa a Portal de l´Àngel.
No sé si estareu contents pel que fa a la vostre Marató d´avui però la veritat que vist desde fora us he de felicitar.
A més crec que la d´avui ha estat la Marató més ràpida del país amb un guanyador en 2h07' i un total de 6 corredors per sota de 2h10'.
Espectacular, avui se´m anaven les cames darerra vostre cada vegada que us animava.
Espero que en feu 5 cèntims aviat, Enhorabona a tots.
Hola a tothóm!!, sembla ser que començaré jo Felip.
Avans de rés, no m'agradaría deixar de dir el següent comentari, he fet, Paris,Berlín,Rotterdam,Donosti,Benidorm,Ampurias, Valencia i Barcelona i puc dir, que fins ara, com aquesta marató NINGUNA!!! i ho dic totalment convençut!! no sé com han estat les edicions anteriors, però aquesta marató de Barna 2010, per mí ha estat, ha sigut la millor marató per recorregut, organizaciò i ambient!! fins i tot per temperatura.
Ara, la meva carrera, l'ideia inicial era 4'40 fins el final... i fins el km 25 tot molt bé, però tot seguit de repent, dolors musculars a les dues cames i a la planta del peu dret(ja la portava xunga als entrenaments)i al 26 l'hi vaig dir al Albert T. que la meva marató, había tocat fí.
Vaig pensar en retirarme, per que hi faltavem mols kms, fins el final!!però... em vaig dir... no baixarás de 3h17', sufrirás a partir d'ara...però quina marató més guapa!!! vols deixar-la pasar??? vinga!!! després de 2 mesos d'entrenament, un any passat desmotivat...si no trobas resultat, qué??, intenta 3h30'crec que la marató, l'ambient... val la pena, no plegar...
Bé, després del petiment 3h39' però molt satisfet!!
Vaig saludar :
Pucu
Albert T.
Quim
I també vaig veura en Sergi, Felip.
Felicitacions per tothóm, tan sols per haber-ho intentat!!!!!
Salutacions i ens veiem!!!
Avui m´ha costat explicar als companys de feina i a molts amics perque no estic content tot i haver fet 2.58.15, als 42 anys, igualant la meva millor marca.
Aquest cop em trobava molt bé, havia entrenat a tope i fent marca en mitja a granollers (1,19.37) . Molta gent em deia que fent 1h19 en mitja havia de buscar apropar-me a 2h52. Per no arriscar, surt a fer 2h56, pensava. Passo la mitja en 1h28, molt fàcil. Per si de cas, decideixo afluixar i em dedico a passejar fins el km 28, xerrant amb altres corredors. Aixo va bé, penso, ja apretarás al final per recuperar el que ara perdis…
Però torno a dubtar de mi mateix quan al km 32 tinc lleus molesties al besso esquerra. Fins llavors no havia begut res de beguda isotonica, només aigua. Començo a pensar que aixo pot ser el problema, i a partir del 35 em prenc el gel que portava. Pero ja dubto de mi mateix i noto que perdo forçes poc a poc. A plaça Catalunya m´arriba el mur (km 37). El avituallament de correcats m ajuda , pero ja vaig clavat. El ritme es de 4’40… Adeu al 2.56, penso. Tranquil, aguanta que queda poc. Els darrers tres kilometres, un suplici. Ganes enormes de parar. Al c/sepulveda intento caminar, pero darrera meu, un amic corredor que haviem anat junts tota la cursa (el joan bru, de km0) em fot un crit i no em deix parar. Continuo com puc, el darrer km el faig amb el cor. No vull mirar el rellotge, sé que soc sub3h un altre cop. Arribo molt cascat a la meta, trigo 1 minut en mirar el rellotge: 2.58.15, exactament la marca que tenia. Curiós destí.
Companys angaues,
Prometo que quan torni a bcn fare la cronica corresponent al bloc, pero entretant, permeteu-me combatre l'aburriment, el mal de cames i la febrada que m'esta pujant sitiat des de l' Aeroport de Barajas, sense ni idea de si poder volar ni quan.
Arribo al dia D sense ni tota la motivacio ni la confianÇa necessaries, cansat d'un viatge a Londres pero amb una decisio clau presa. Sortiria a 4.30 i per tant, no sortiriem (per primer cop) plegats amb l' inseparable amic Albert. No va ser facil, m'acompanya a la perfeccio moral i atleticament i de fet, els objectius no eren tan diferents (5/6 segons el km) pero jo aquest any podia arriscar un xic mes i ell havia d'assegurar.
El pla B es clar, si no puc anar amb en Sergi i els corredors.cat a 4.30 em deixo anar, l'espero i busco si mes no fer marca (sobre 3.13/3.14). En qualsevol cas, cal evitar una petada monumental, el pla C doncs es acabar dignament si fallen A i B.
Decideixo sortir amb en Sergi i vagi per endavant que li estic enormement agrait perque anar en grupeto, si mes no fins al 10 aprox, em va anar molt be. I em sap molt de greu que a partir del 30 no podessim seguir plegats, tant per ell que s'ho mereix com per mi mateix... Sergi, ets un tio collonut i un atleta exemplar per la passio i respecte que hi poses, ja veuras com el 3.10 (i mes) el reventaras (quan vinguis els dimecres a l'uni es clar!!).
En aquesta estona inicial constato que dins el grup hi ha dos faccions, els que diuen que van a 3.10 pero que (secretament) volen fer menys i els que diuen anar a 3.10 pero amb el cul pret pensant que es un objectiu molt ambicios i potser quelcom mes similar al pla B ja esta prou be (en sergi i jo som d'aquest segon grup crec). El tema es converteix en un fartlek entre crits que no em mola gens i poso el pilot automatic al carrer Tarragona, no sense despedir-me de'n Sergi amb un tira tira ja a la Gran Via.
Poc despres l'atrapo i fem turisme plegats, ell, jo i tots els seus fans.
Com he dit aquesta marxa creuer a duo funciona perfecte fins a Prim on hi ha un conato de divorci, a la Diagonal de pujada, de nou plegats, i a la Diagonal de baixada, a partir d'on ja anem definitivament per lliure. Alla suposadament espera un amic que ens ha d'acompanyar 10 km (desde torre agbar) pero no apareix. Aixo i el pes dels km fa que passi 2/3 km mentalment de molts dubtes. Em salva una cosa. La meva dona i els meus tres fills aquest any han anat directes a Arc de Triomf. No m'han vist abans com l'any passat i no els puc fallar. Hi arribo molt just, els crido, els veig, m'emociono i apreto les dents. Nomes cal patir fins a PlaÇa Catalunya, despres fins a Paral.lel la gent et porta.
Pujo la ronda, queden tres km i comenÇo a veure que puc estar a prop dels 3.10. Conservo la calma, nomes pujare el ritme quan vegi a sepulveda si realment pucn no la kaguessim ara!. Ja vaig molt just i no goso canviar fins al 41. Apreto una mica, veig que sub 3.10 no pero potser si sub 3.11 i torno a canviar a falta de 300m, ja amb la tranquilitat de que no corro cap risc, que ja hi soc, que m'ho mereixo. Finalment mana el xip i em donen 3.11.02... Alegria, satisfaccio, orgull i comencen els if if if que diuen els anglesos.. I si hagues fet aixo i si hagues fet allo??? Aixo no ho sap ningu. El que si se es que sense els meus amics d'entrenament, els anims dels que ereu al public, la meva familia, la del domenech i el Mister, sempre tan benevolent, no me n'hauria sortit!
I l'any que ve???? Doncs dependra de mi, de nosaltres, i de moltes coses que no controlem, aixi es la via, aixi es la Marato.
I a veure si puc agafar un avio collons que porto tres hores aqui i ja no se com posar les cames (o son cactus???)
El comentari anterior no es meu, es del Sr. Barrachina que continua amb problemes amb la tecnología i li costa penjar els comentaris.
Jo, quan tingui un moment també intentaré fer cinc centims de les meves sensacions de diumenge.
Salut i a recuperar!!!
Se'm fa difícil de valorar la meva marató de diumenge. El temps final és dolent ja que considero que hauria hagut de fer un parell de minuts menys, però per altra banda estic molt satisfet perquè feia molt de temps que no tenia la sensació d'acabar tan bé una marató. De fet és la primera vegada que corro en "negative split" com diuen els anglesos.
Volia sortir molt prudent i així ho vaig fer però haig de reconèixer que vaig passar un moment molt crític tot just passar la mitja. Quan vaig veure 1h18' i que m'agafava la punxada "flato" vaig estar a punt d'abandonar. Sort que no ho vaig fer perquè després em vaig recuperar i gràcies al Javi Ramírez no vam patir el mur en cap moment.
En general és una de les maratons on veig que la gent va córrer de la forma més constant i segur que la climatologia deuria influir una mica. A Barcelona sol fer calor a la segona part i això es nota.
Moltes felcitats a tots els que vau fer marca i també els qui no la vau fer, perquè tots vam acabar la marató d'una manera molt digna.
Companys, vaig acabar la marató!
Es evident que el trajecte genera moltes sensacions i vivències. Amics, alegries, esforç, patiment, decepció, lluita, entrenaments, i més esforç, i més alegries...
La veritat es que diumenge el meu objectiu era acabar, portava dos anys sense poder-ho fer i no aconseguir-ho aquest any hagués suposat molts dubtes, potser masses.
Vaig començar molt tranquil, l'objectiu no m'exigia, però a mesura que anaven passant els km potser em vaig animar una mica massa. Vaig passar la mitja amb 1.36.30, tenia aprop baixar de 3.15, sobretot perquè anava molt lleuger, molt alegre, desfruitant molt, cares conegudes, la família al meu costat, tot semblava encaixar, però com li va passar a en Quim la cosa al km37 de sobte es va començar a enfosquir... però vaig arribar, que en definitiva era l'objectiu!
La veritat es que llegint la crònica d'en Quim m'ha semblat reviure la meva. Ànims Quim, l'any vinent ens tocarà a nosaltres entrar amb un somriure.
Treure conclusions després de fer 42.195km es complicat, passat uns dies puc dir que estic content, sobretot perquè m'entres vaig estar "viu", vaig disfrutar molt la marató, molt de l'ambient, de la gent... vaig ser feliç, i va demostrar-me que disfruto fent maratons, i que l'any vinent més!
Felicitar a tots els angaues per acabar, primer i gran objectiu. Peró deixeu que feliciti molt especialment al Sr. Barrachina, quina marató cabronàs!, t'ho mereixes, vas arriscar, vas lluitar, i vas fer una gran marca. A l'Albert que consolida el sub3.30h i que l'any vinent baixarà de 3.20, segur! i al koldo-caganer-cunyat que va fotre una marató de collons, per emmarcar!
També agrair al Felip que va estar animant durant tot el recorregut, però que l'any vinent ja no el volem veure més per les aceres, l'any vinent de curt i per l'asfalt!!!
I com sempre, Jaume mil gràcies per aguantar-nos, per aconsellar-nos, per animar-nos i per fer que tot això sigui possible!!!
Ànims a tots i fins aviat!
He posat la foto del moment de l'arribada de la majoria d'Angaues. Malauradament no he pogut trobarla de tots però quasi bé.
De tots el que té més estil és el Sergi. Amb la seva alçada i aixecant els braços li haurem de donar el premi a la compostura al sopar del Critèrium. El premi al moment tendre, sens dubte, a l'Albert Tatjé arribant com un campió amb el seu fill !
El Toni i un servidor no vam voler guanyar al premi a la més gran mariconada i no vam entrar de la maneta, quan ho haguéssim pogut fer perfectament. Però com l'elegància, la compostura no s'ha de perdre mai.
Quina currada Jaume amb això de les fotos. Encara no havia tingut temps ni de buscar la meva. Moltes gràcies!!
Ara us adjunto la meva crònica. Ja us aviso que és llarga. Si us la voleu saltar, no us ho tindré en compte.
PRIMERA PART DE LA CRONICA
Quan al mes de juny, en el sopar del Criterium de Granollers vaig apostar per les 3h20 a la Marató, pensava que era una aposta perfectament assumible entrenant una mica més del que ho havia fet l’any passat per fer 3h26. Però enguany no he entrenat més que el passat i, per tant, sabia que no estava per fer aquest temps però si per repetir el temps de l’any passat. L’objectiu era, doncs, consolidar el sub 3h30. La tàctica de cursa era sortir a un ritme cómode, que jo ja suposava que era per sota de 5’/km però no sabia si seria 4’55 o 4’45.
Surto ràpid i amb la inèrcia de la gent passo el primer km en 4’49. La petita pujada del carrer de Sants ajuda a regular una mica el ritme. Vaig fent amb comoditat, sabent que estem en la part de més pujada de tot el recorregut. Pel km.5 passo en 24:15. Em trobo bé. Els propers cinc kms són de descens i vull aprofitar per recuperar una miqueta de temps. Així ho faig. El següent parcial és de 23:33. Poc després del km 10 em prenc la primera ampolleta de Quinton.
Tornem a passar per la Plaça d’Espanya. Impressionant la gentada. Un passadís humà. Agafem la Gran Via i en un arbre faig la única parada tècnica per orinar. Això i la pujada del Passeig de Gràcia fa que el parcial del km 15 sigui una mica pitjor, 24:30. Al començar Passeig de Gràcia els crits d’ànim de Felip i familia. Moltes gràcies company! Una mica abans del km 15 em comencen les molèsties gàstriques. Tinc com una nosa a l’esòfag i a la boca de l’estomac. M’enganxo a un grupet del C.A.Berga que no deixaré anar gairebé fins a l’arribada. Marquen molt bé el ritme i de tant en tant expliquen algun acudit. El parcial del km 20 torna a ser bo, 23:50. Segona ampolleta de Quinton. A la Meridina em distrec animant als coneguts amb els que em creuo. Em preocupen l’Oriol i el Sergi que els veig uns metres despenjats de la barqueta de les 3h10. Mitja marató en 1:41:22
Les molèsties gàstriques van en augment i ja veig que tornaré a patir de nàusees com a la MM i a les darreres maratons. Decideixo baixar una mica més el ritme a veure si així se’m passen. El parcial del km 25 és de 24:09. Enfilem la Diagonal d’anada i tornada. Redueixo encara una mica més el ritme. Em poso gairebé a 5’/km. El parcial del 30 és de 24:44. Dubto de si seré capaç de mantenir aquell ritme fins a l’arribada. Em concentro en aquell ritme i en anar passant kms. Tinc les primeres nàusees fortes. No m’aturo. Després de les nàusees estic una estona en que em trobo millor.
La ronda litoral la supero bastant bé. Em prenc la tercera ampolleta de Quinton. En cap moment prenc Powerade. Només aigua i Quinton. Els del C.A.Berga se me’n van uns quants metres. Passem per darrera del zoo, el punt on l’any passat va morir fulminat un corredor irlandés. En el lloc exacte hi ha flors, una bandera irlandesa i música irlandesa. Miro al cel i llanço un petó. Estic passant els meus pitjors moments. M’anima, però, veure que en el pacial del km 35 (24:44) continuo a un ritme per sota de 5’/km. A l’alçada de la Ciutadella, com si Colleen Dune em vulgués agrair haver-me recordat d’ell moments abans, apareix en Mike com un àngel de la guarda. Pels que no el conegueu, és el típic paio una mica xuleta però que per animar-te en situacions així és únic. Em sap motivar i em sap esperonar. M’animo. Molt a poc a poc, m’obliga a augmentar el ritme. Em fa allargar la gambada i em fa moure els braços. M’estic recuperant. Estem avançant a força gent. Començo a volar.
CONTINUARÀ...
SEGONA PART DE LA CRONICA
A Urquinaona hi ha la Sònia i els nens. Vaig tant ràpid que gairebé ni els veig. Deixo de tenir nausees. Em trobo molt fort. La baixada de Portal de l’Àngel, espectacular. Passo per l’avituallament dels Correcats com una bala. Vaig mirant a banda i banda per identificar a la gent que m’anima. Em sap greu no poder-me aturar per abraçar-los a tots. Plaça Sant Jaume, carrer Ferran. Fantàstic. Li dono les gràcies al Mike. Li dic que li dec una cervessa, que m’ha salvat. Estic eufòric. Rambles avall trobem al Miquel caminant. Intenta seguir-nos. Reduïm el ritme per esperar-lo a veure si s’enganxa a nosaltres. Ho fa durant uns metres, però no pot. Em diu que no l’esperi i que tiri endavant. Li dic al Mike que es quedi amb el Miquel que ho necessita més que jo.
Segueixo endavant. El parcial del km 40 ha millorat respecte als anteriors, 24:24. La pujada de Parallel, Rda Sant Antoni i Sepúlveda la supero amb facilitat tot i que reduïnt una mica el ritme per efectes de la mica de desnivell. Arribo a Plaça Espanya on hi ha la familia i, de cop, una forta arcada que ara gairebé m’obliga a aturar-me. Però no. El Roger ve cap a mi per fer els últims 200 mts. Estic fort. Veig al fons el crono. Milloraré el meu temps de l’any passat. Apreto una mica per intentar baixar de les 3h25. Animo al Roger a que corri més. Finalment, però, ens manquen 10 segons per baixar de 3h25. Entrem, com en les últimes maratons, agafats de la ma. Últim parcial de 11:04. Temps final, 3:25:09, 1 minut i 27 segons menys que la meva millor marca de l’any passat.
Estic satisfet. Del temps final i de com he gestionat la marató. Les últimes maratons que he disputat les he sabut gestionar molt bé, regulant el ritme segons les circumstàncies per no fer punxades espectaculars. La conclusió a la que he arribat, però, és que amb el meu entrenament habitual (52 kms/setmana en 16 setmanes) he arribat bastant al meu límit. Si vull millorar més la meva marca haig d’entrenar més del que ho faig.
Salut!
Abans de res dir que estic més que content i satisfet del resultat que vaig obtenir a la marató el diumenge passat. És el meu segon millor registre en marató, prou motiu per estar orgullós d’un mateix.
Tanmateix, porto pensant al llarg d’aquests dos dies posteriors a la mateixa, els motius per no haver pogut millorar el meu registre de l’any passat. Intento buscar els motius, i els puc resumir en els dos punts següents:
· Quilometratge. Potser el mateixos o molt semblants, però les jornades de sèries una mica pitjors de ritmes i sensacions, en canvi les jornades de tirades llargues, els ritmes superiors amb millors sensacions. En aquest darrer aspecte, doncs ha estat gràcies a fer-ho conjuntament amb amics i companys, cosa que repetiré en properes preparacions per maratons.
· Malgrat anar ben preparat a la marató i buscar un objectiu més ambiciós, haig de reconèixer que no les tenia totes, i sabia que si algú podia fallar, aquell seria jo. Evidentment això no es diu, son pensaments interns que tinc dins meu. Per tant, el cap no el tenia prou preparat per afrontar la marató amb garanties d’èxit total.
El diumenge em llevo seguint la meva rutina que m’agrada fer el dia de la marató. O sigui, una dutxa i un esmorzar a base de plàtan, una barra de cereals amb mel, un iogurt i un kiwi.
Poc després a vestir-se ja de corredor amb el xandall per sobre. Així, segur que no em deixo res. Fins i tot decideixo estrenar mitjons, cosa que no s’ha de fer, però el gust de posar-te uns mitjons nous, després ja desapareix. La vaselina als peus, l’entrecuix i les tiretes als mugrons, ja són un clàssic de qualsevol participant a la marató.
Surto de casa, i els mp3 a les orelles per escoltar la música que em motiva més abans de les curses (Safri-Duo sempre ha de sonar). Vaig tot xino-xano fins a la Pl. Espanya per trobar-me amb amics i prendre un cafè. Encara et trobes a gent jove i no tant jove per el carrer que jo em pregunto que fan allí aquelles hores, i ells es deuen preguntar que faig jo vestit amb xandall d’esport aquelles hores de la matinada.
Poc després ja em trobo amb l’Abert T, Quim, Núria, encara que el míster Jaume no arriba, al igual que tampoc l’Albert D i l’Oriol. Anem a fer les fotos amb els amics correcats, decideixo anar al guarda-roba per no perdre temps, i quan abans estigui preparat per sortir, millor. A més ja vaig amb els companys que tenen intenció de fer el mateix objectiu.
Una vegada al meu calaix de sortida amb la resta de companys veig l’Oriol. Li dic que una vegada es doni la sortida, s’uneixi al grup. Així ho fa.
Comencem a treure els nervis previs de sobre. La primera part de la marató, tot és fàcil, senzill, intento anar per feina ben concentrat. Al veure coneguts, els saludo però no deixo de pensar en el que estic fent.
El recorregut actual de la marató de BCN és molt gratificant al transcórrer per els llocs més emblemàtics de la ciutat, on aquest any com a novetat hi ha la Laura i el meu pare que m’esperen en un punt del recorregut. Tot fent camí arribem a la mitja marató amb les sensacions esperades a les cames, assolint un registre molt proper a 1:35.
Uns pocs quilòmetres després, sense adonar-me gaire, veig que començo a fer la goma.
Gràcies a l’Oriol, m’espavilo una mica perquè sinó perdré el meu estimat company.
Recordo la Diagonal de pujada que la família del Albert D. que ens anima en fervor, amb patinet inclòs en un dels seus fills. Quina alegria i forma de fer-ho !! Poc després girem per la torre Agbar, i sense dir-lí res, l’Oriol el vaig perdent de vista amb la resta de participants. Em pregunto a mi mateix que em passa, i la resposta és ben clara: Sergi, vas bé, però si segueixes el ritme del Oriol, pots tenir uns quilòmetres infernals al final que recordaràs molt de temps. Així que decideixo afluixar una mica el meu pas i ja sóc conscient de que el ritme que porto no és per anar a trobar la marca de 3 hores i 10 minuts. És trist, però abans d’arribar a on es decideix la marató, jo ja he perdut la batalla.
Mentre un segueix menjant-se el tarro, escolto un crit del Albert T., cosa que es d’agrair i em pregunto com m’haurà vist?
Arriba el famosos quilòmetres on hi ha el mur. Per sort, crec que l’esquivo bastant bé, recordo les rampes de l’anterior edició que em van venir per la zona litoral, i no apareixen per enlloc. Potser això em fa agafar amb més confiança la part final de la marató, però hi ha una taca negre que no ho havia de haver permès. Tot just abans d’arribar al Arc de Triomf, hi ha un avituallament líquid molt gran. Allí paro, agafo un got, i el bec com si estigués de tapes a la Barceloneta. Me’n empanadeixo una mica de fer-ho, i de seguida intento gaudir una vegada de la bogeria dels animadors que et trobes a banda i banda del recorregut des de l’Arc de Triomf, on recordo escoltar els crits del Felip i la Meritxell (com t’he trobat a faltar !!!) fins arribar a la Pl. de la Catedral.
Ara sols resta passar una mala estona solitària per les Drassanes, Paral·lel i Sant Pau, perquè fer el carrer Sepúlveda, carrer més llarg de BCN, i arribar a Pl. Espanya per encarar els darrer metres de glòria, tothom ho sap fer, i més amb l’ambient que hi ha.
Total 3:14:32, que en aquells moments no els valoro com es mereix, doncs molts quilòmetres abans ja havia perdut la batalla del dia 7 de març. Llàstima, però Sergi no et rendeixis encara. Veritat que ho tornaràs a intentar?
Fins aviat,
Sergi, no ho dubtis, l'any vinent tornarem i en el camí farem tirades llargues conjuntes, matinades a les aigües, esmorzars de nadal, i a principis de març gaudirem de la gran festa de la marató, però sense oblidar tot el que em viscut durant el trajecte!
Ep!
Vaig una maica tard...
Primer de tot felicitar a tooots els angaues!!!
"Els Angaua JAumets van ser el centre del món,
...i quin és el secret? es preguntava tothom"
Personalment, estic molt content de la cursa. Sortint molt endarrera i tranquilament agafant el ritme. Sempre constant, i gracies als consells d'en Pep no em vaig atabalar. La mitja, perfecte: 1h22!
Semrpre hi ha moments de dubtes (durant tanta estona es normal que pujis i baixis...). Aquests van venir cap al 31-32... però va ser un ensurt i realment em vaig sentir bastant bé al final. No vaig fer el "negative split", com en jaume i en toni, però gairebé! 1h22 i pico la segona mitja!
En definitiva, satisfet i content tant de la marca, com de l'estat en que vaig acabar, com de la companyia que vaig tenir durant a cursa, com pels amics que em van animar cada 2 per 3!!
...i ara què? a pensar en la del 2011?? uuffff...
Per cert, tot i la marca personal... em sembla que em toca cantaaar!!!!
(al sopar del Juny següent només beuré aigua;-)
Publica un comentari a l'entrada