dimecres, 26 de maig del 2010

MITJA MARATO DE RIGA (LETONIA), 24-05-2010 By Quim Cardona


Molt recomanable la ciutat, bonica i bucòlica, facil de visitar. Us recomano anar-hi per primavera, perque nosaltres hem patit bastant calor. 
Amb dos-tres dies es pot visitar la ciutat. Recomanable el hotel que hem anat, centric, correcte i bé de preu (a mes a mes era l´oficial de la marato, on es feia la “fira” o millor dit “lloc de recollida de pitrall”, perque de fira res de res …).

Preus (menjar, dormir, etc) similars a Barcelona. Gent amable i mes educada que a casa nostra. Angles sense problemes als llocs turistics, excepte la gent gran.

Es fan 4 curses: 5km (7000 participants), mitja (1800) i marato (uns 800)
La cursa te aspectes de segona divisio. Almenys, atleticament parlant. La marato, mitja i cursa de relleus (4x10 km) comparteixen circuit i hora de sortida. El cacau que es monta es considerable al no tenir referencies en cap moment de com vas. 

Pero el pitjor es que la marato son 3 voltes al mateix circuit i la mitja dues voltes: aixo provoca que els maratonians van doblar als de la mitja (a mi no em van doblar per molt poc) i que els corredors de la mitja tambe doblessim als de la propia mitja. No era dificil avançar, pero calia fer “esses” , no vull ni pensar els del davant que anaven a poc més de 3 minuts tenir que doblar 2000 participants. Hi havia una moto amb una sirena pel primer pero per la resta res de res. Tot i aixi el guanyador va fer 2h17 i dues dones 2h38.

Els avituallaments eren molt petits i es van quedar sense gots. La nuria va haver de compartir una ampolla de litre bebent al “morro” amb altres participants. 

Les llambordes son abundants, aproximadament un 10% de la cursa. I son llambordes de les pitjors, que fins i tot caminant costa mantenir l’ equilibri.

La cua per recollir la bossa despres de la cursa, memorable .Feia 300 metres, pero ningú es va queixar. Perque la gent alli s´ho pren tot amb una calma exasperant.

Pero no us penseu que la mala organitzacio fos per poc resso mediatic. Tot al contrari, van fer la marato en directe pel canal nacional i un programa de televisio de 3 hores amb reportatges de totes les curses, sobretot la de 5km que per ells es la important nomes pel fet per que tenia mes participants.

Per cert, la pasta party , surrealista. L ´organitzacio va decidir fer-la el més lluny possible del hotel on es recollia el dorsal. Era en un altra hotel a l’ altra punta de la ciutat. L´hotel era de luxe, aixo si, i la pasta party es feia en el atic del hotel (una mena de terrassa) amb magnifiques vistes de la ciutat. Era buffet lliure i tot molt bó . Fins i tot compartiem taula amb els de la elit . El problema es que hi cabien poc més de 100 persones, i allo es va anar omplint i omplint… i el menjar es va acabar de seguida, es clar. 

Posdata, he après algunes coses:
- que aquí organitzem millor les curses que a Riga.
- Que a Riga donen mes importancia al carácter popular que al competitiu
- Que alli son mes educats



1 comentari:

Jaume ha dit...

Gràcies Quim per la crònica. Sovint hem de sortir de Barcelona per adonar-nos-en que aquí no ho fem tan malament.

Posa-hi unes fotos a la crònica; sinó ho saps fer, passa-me-les per mail